Espectacles


 Els nens desagraïts. 2017.



A Sant Gregori, un poble de Girona, hi vivia una comunitat de famílies que van decidir deixar les seves respectives feines i abandonar els seus cercles d’amistats per unir-se en comunitat. Una comunitat catòlica, amb unes normes molt més rígides que les que promou l’església. Una comunitat que renunciava al Món i als seus grans atractius per viure en la més estricta pobresa, enmig del camp. Cada família vivia en una caravana en un prat encerclat per una tanca. Més enllà del prat, hi havia un bosc, i després del bosc, la ciutat de Girona.

La fundadora d’aquesta comunitat era una dona que es feia anomenar Mare i s’auto proclamava Missatgera de Déu. En un dels missatges que rebia se li va transmetre que ells eren els escollits per convertir-se en els habitants del Nou Poble de Déu quan el Món desaparegués, aniquilat per la ira celestial. Però aquesta distinció només es faria efectiva si els escollits eren mereixedors d’aquest títol. Les normes es van tornar més rigoroses fins arribar a l’extrem de dissoldre les pròpies famílies per constituir-ne una de sola amb la Mare com a punt d’unió.

A la comunitat hi van créixer nens que van haver de renunciar al Món abans d’haver-lo conegut. No podien relacionar-se amb ningú que no fos de la família i ni tan sols podien anar a l’escola. Amb els anys, els nens van créixer i van abandonar la comunitat religiosa, amb tot el que això comporta: les amenaces dels integrants de la comunitat, el sentiment de culpa i la difícil adaptació al món.

      Text i direcció: Llàtzer Garcia

Repartiment: Muguet Franc
                          Guillem Motos
                          Ramon Pujol
                          Teresa Vallicrosa

Escenografia: Eli Pérez
Il.luminació i fotografía: Paco Amate
So: Guillem Rodríguez
Producció executiva: Helena Font
Ajudant dirección: Roger Torns

Producció: Arcàdia, Temporada Alta, Sala Beckett.




Sota la ciutat. Temporada Alta (2015) i Teatre Lliure (2016)




Aquella nit devia passar alguna cosa excepcional perquè la Dàlia i en David es replantegessin el rumb de la seva vida i decidissin fugir del lloc tediós i provincià on vivien. Un lloc que no els havia permès complir els seus somnis i ambicions.
És una llàstima, però, que a l’arribar al seu nou destí no es trobessin a cap home que els digués alguna cosa semblant a... “S’ha de ser molt fort en aquesta ciutat per poder destacar.”
Sota la ciutat és una crònica de les il·lusions perdudes. Hi apareixen uns personatges obstinats a donar un sentit extraordinari a les seves vides per sortir de la trampa de la mediocritat. I aquesta obstinació la comparteixen tots els caràcters aquí reunits: tant els que són a dalt de tot i estan desesperats per mantenir-se al seu lloc, com els que lluiten desesperadament per arribar-hi. Els que ja han caigut només poden aprendre a assaborir el plaer de la derrota.
També hi apareix una ciutat, amb més ombres que llums. Aquesta ciutat és Barcelona, més concretament el carrer del Diluvi. Els personatges que hi surten són persones que un dia vaig conèixer i d’altres que potser algun dia coneixeré. I l’època, com no ho puc entendre d’altra manera, és l’actual.

Text i direcció: Llàtzer Garcia

Repartiment:
Marta Aran
Oriol Casals
Muguet Franc
Laura López
Albert Pérez

Ajudant de direcció: Maria Casellas
Escenografia i vestuari: Albert Pascual
Il·luminació: August Viladomat
Espai sonor: Arcàdia
Producció: Sala La Planeta (Mithistòrima Produccions S.L.)
Amb el suport de l’ICEC i Temporada Alta 2015





La Pols. Sala Flyhard (2014) i La Villarroel (2015)



El pare s’ha mort. Això és el que ha sentit en Jacob quan ha despenjat el telèfon. Dos minuts més tard ha oblidat del tot aquesta notícia. Se n’ha oblidat tan completament que ni tan sols ho ha comunicat a la seva germana Ruth, amb qui conviu en un pis modest situat al nucli d’una petita però sorollosa ciutat. Aquest és el principi del llarg dia i mig que va passar des de la mort del pare fins al seu enterrament. Aquest temps va ser viscut de diferent manera per les ànimes perdudes que apareixen a la nostra història i que responen als noms de Ruth, Alba i Jacob.
  
Text i direcció: Llàtzer Garcia
Música Original: The New Raemon

Repartiment:
Marta Aran
Laura López

Guillem Motos

Ajudant de direcció: Muguet Franc
Escenografia i vestuari: Marta Soto
Imatge espectacle: Roser Blanch
Disseny il·luminació: Xavi Gardés
Producció executiva: Roser Blanch
Coproducció: Nau Ivanow i FlyHard Produccions S.L.
La SALAFlyHard compta amb el suport de:
ICUB-Institut de Cultura de Barcelona
i el patrocini de Gramona i EdMon Pixels

Escolta la banda sonora de The New Raemon aquí:

La Terra Oblidada. Sala Flyhard (2012) i Sala Atrium (2013)




El pare, que ja fa temps que està en una cadira de rodes a causa d’una malaltia, ha emmudit. 
Els seus fills Marta, Maria i Isaac, amb els que el pare no manté una relació gaire bona -especialment amb el noi-, el visiten. Volen que torni a parlar i, sobretot, volen entendre el motiu del seu obstinat silenci. Un silenci que, a mesura que passen les hores, s’anirà tornant desesperant, obrirà antigues ferides i farà que la pitjor part dels fills surti a la llum. Un text dur i sec, allunyat de les comèdies que fins ara ha presentat la companyia Arcàdia.


Text i direcció: Llàtzer Garcia

Repartiment:  
Marta Aran
Muguet Franc
Josep Mota
Guillem Motos
Mima Riera

Ajudant de direcció: Javier J. Moyano
Espai Escènic i vestuari: Albert Pascual
Producció: FlyHard Produccions S.L.
Producció executiva: Roser Blanch i Cia. Arcàdia



Estrena: 23 de febrer de 2012

Kafka a la ciutat de les mentides. Festival Grec. La Cuina. (2011)



Lloc: Praga. Temps: Avui.
Franz Kafka, per un error de freqüència d’una mèdium, torna a la vida, i s’adona que la seva obra, contrariant el seu últim desig, ha estat publicada en la seva totalitat, que la seva imatge s’utilitza de reclam pels turistes i que el seu llegat literari és el tresor més preuat de Praga. Terroritzat, prova de fugir. Però Praga, aquella marona amb urpes, no li ho permet. Comença un nou procés per a K.
Mitjançant un llenguatge més propi del Cabaret o del Music-Hall, la companyia Arcàdia presenta aquesta comèdia tenyida de fantasia on hi apareixen literats, escriptors i altres farsants.

Text i direcció: Llàtzer Garcia


Repartiment: 
Júlia Barceló
Laura López
Guillem Motos
David Ortega
Mima Riera

Escenografia i vestuari: Albert Pasqual
Aj. escenografia i vestuari: Marta Aran
Il·luminació: Àngel Puertas
Fotografia: Alba Lajarín
Producció executiva: Marta Aran
Co-producció: Festival Grec’11 i Companyia Arcàdia
Amb el suport de la Nau Ivanow.





Ens hauriem d'haver quedat a casa. Temporada Alta (2010) i Sala Muntaner (2012)



En el cafè-teatre més emblemàtic de la ciutat, on han debutat les grans personalitats del món de l’espectacle, però on també actuen els artistes més extravagants i desastrosos, una petita companyia d’actors joves prepara la presentació d’un ambiciós espectacle. Però les seves pretensions xoquen amb la modèstia de l’espai i el poc temps que tenen per fer el muntatge de l’obra: una hora i vint minuts.
Comèdia, de vegades amb aires de screwball, de vegades més amarga, però sempre amb un ritme frenètic, Ens hauríem d’haver quedat a casa explica els esdeveniments que precedeixen l’estrena d’una obra de teatre, plena de delirants i divertits contratemps, on els personatges descobreixen que el desastre i el
fracàs són els dos inquilins principals del cafè-teatre i, al capdavall, de les seves vides.

Text i direcció: Llàtzer Garcia

Repartiment: 
Marta Aran
Laura López
Guillem Motos
David Ortega
Mima Riera

Escenografia: Ricard Prat i Coll
Vestuari: Llúcia Bernet
Il·luminació: August Viladomat i Àngel Puertas
Producció: Sala La Planeta / Mithistòrima Produccions s.l.
Coproducció: Temporada Alta 2010 Festival de Tardor de Catalunya 
Amb el suport de: Institut Català de les Indústries Culturals, Diputació de Girona, Ajuntament de Girona, Grup Proscenium i Nau Ivanow.





Vent a les Veles. Premi Marqués de Bradomín. Círculo de Bellas Artes de Madrid. 2010



Un home vol escriure grans històries però té un defecte: ha nascut dramaturg. Tot i així visita la residència dels personatges ficticis, més concretament l'Habitació Blanca, per fer una proposta als seus habitants: adaptar les seves històries heroiques al teatre. Els residents de l'Habitació, però, el fan fora: les seves gestes no són aptes per un espai tant limitat com l'escenari. És clar que, abans de marxar, el dramaturg s'adona que els personatges dramàtics, fuetejats per uan estranya epidèmia, han hagut d'abandonar la residència a establir-se a un lloc terrible: l'Habitació Negra. Aleshores el protagonista decideix anar a cercar-los, i només una amazona intrèpida li podrà fer de guia.

Text i direcció: Llàtzer Garcia

Repartiment: 
Marta Aran
Laura López
Guillem Motos
David Ortega
Pep Ambrós
Francesc Gil 
Albert Prat

Ajudant de direcció: Mima Riera
Escenografia: Maria Pons
Vestuari: Llúcia Bernet
Il·luminació: Sergi Torrecilla
Fotografies: Alba Lajarín
Producció executiva: Marta Aran
Producció: Instituto de la Juventud (Injuve) - Círculo de Bellas Artes - Companyia Arcàdia




Esquivel, una comèdia estereofònica! Nau Ivanow (2010)



Una misteriosa i esfereïdora mà negra tortura la dolça Emma. L'obliga a crear, contra la seva voluntat, un món paral·lel, mitjançant l'audició de diferents músiques. L'Emma, però, fa tant de temps que està seca, que només reaccionarà a aquest mètode dràstic quan apareguin unes notes musicals delirants i inclassificables, unes notes que pertanyen al mestre del Lounge i del Pop de l'Era Espacial, Juan Garcia Esquivel.

Un món paral·lel, habitat per hedonistes estrambòtics, detectius privats que no volen ser ni detectius ni privats, exploradors espacials amb esmòquing, joves enamorats que ballen sota la lluna, cambreres en biquini en una terrassa amb vistes a la Badia d'Acapulco, Esther Williams, Carmen Miranda i un cowboy interplanetari, obrirà les portes. Però aquesta llibertat que provoca la música del mestre mexicà també té conseqüències desagradables...

Text i direcció: Llàtzer Garcia


Repartiment: 
Guillem Motos
Marta Aran
Mima Riera
David Ortega
Laura López
Albert Prat

Il·luminació: Martí Torras
Vestuari: Llúcia Bernet
Espai sonor: Berenguer Pou
Vídeo: Josep Pujol
Fotografia: Alba Lajarín Aymamí
Disseny gràfic: Álex D. Capo
Ajudant de direcció: Albert Massanas
Producció executiva: Marta Aran

Producció: Companyia Arcàdia amb el suport de Nau Ivanow.




Cicle de lectures dramatitzades a la Nau Ivanow (2009)

Dilluns, 26 d'octubre.
'Les sense ànima', de Marc Artigau
Director: Llàtzer Garcia
Lectors: Marta Aran, Guillem Motos, David Ortega, Mima Riera, Eduard Muntada

Dilluns, 23 de novembre.
'Ríanse del hipopótamo' d'Emiliano Pastor
Director: Llàtzer Garcia
Lectors: Guillem Motos,Marta Aran, Laura López, David Ortega, Míriam Alamany, Pasquale Bávaro i Andrea Portella.

Dilluns, 18 de gener.  (2010)
'Peces breus' Textos: Manel Veiga, Marc Artigau, Llàtzer Garcia, Patricia Font, Àlex D. Capo i Martí Torras
Director: Martí Torras
Lectors: David Ortega, Marta Aran, Guillem Motos, Laura López, Paula Blanco