Els nens desagraïts. 2017.
Text i direcció: Llàtzer
Garcia
Sota la ciutat. Temporada Alta (2015) i Teatre Lliure (2016)
A Sant Gregori, un poble de Girona, hi vivia una comunitat de
famílies que van decidir deixar les seves respectives feines i abandonar els
seus cercles d’amistats per unir-se en comunitat. Una comunitat catòlica, amb
unes normes molt més rígides que les que promou l’església. Una comunitat que
renunciava al Món i als seus grans atractius per viure en la més estricta
pobresa, enmig del camp. Cada família vivia en una caravana en un prat
encerclat per una tanca. Més enllà del prat, hi havia un bosc, i després del
bosc, la ciutat de Girona.
La fundadora d’aquesta comunitat era una dona que es feia anomenar
Mare i s’auto proclamava Missatgera de Déu. En un dels missatges que
rebia se li va transmetre que ells eren els escollits per convertir-se en els
habitants del Nou Poble de Déu quan el Món desaparegués, aniquilat per la ira
celestial. Però aquesta distinció només es faria efectiva si els escollits eren
mereixedors d’aquest títol. Les normes es van tornar més rigoroses fins arribar
a l’extrem de dissoldre les pròpies famílies per constituir-ne una de sola amb
la Mare com a punt d’unió.
A la comunitat hi van créixer nens que van haver de renunciar al
Món abans d’haver-lo conegut. No podien relacionar-se amb ningú que no fos de
la família i ni tan sols podien anar a l’escola. Amb els anys,
els nens van créixer i van abandonar la comunitat religiosa, amb tot el que
això comporta: les amenaces dels integrants de la comunitat, el sentiment de
culpa i la difícil adaptació al món.
Repartiment: Muguet Franc
Guillem Motos
Ramon Pujol
Teresa Vallicrosa
Escenografia: Eli
Pérez
Il.luminació i fotografía: Paco Amate
So: Guillem Rodríguez
Il.luminació i fotografía: Paco Amate
So: Guillem Rodríguez
Producció executiva: Helena Font
Ajudant dirección: Roger Torns
Producció: Arcàdia, Temporada Alta, Sala Beckett.
Sota la ciutat. Temporada Alta (2015) i Teatre Lliure (2016)
Aquella nit devia passar alguna cosa excepcional perquè la Dàlia i
en David es replantegessin el rumb de la seva vida i decidissin fugir del lloc
tediós i provincià on vivien. Un lloc que no els havia permès complir els seus
somnis i ambicions.
És una llàstima, però, que a l’arribar al seu nou destí no es
trobessin a cap home que els digués alguna cosa semblant a... “S’ha de ser molt
fort en aquesta ciutat per poder destacar.”
Sota la ciutat és una crònica de les il·lusions
perdudes. Hi apareixen uns personatges obstinats a donar un sentit
extraordinari a les seves vides per sortir de la trampa de la mediocritat. I
aquesta obstinació la comparteixen tots els caràcters aquí reunits: tant els
que són a dalt de tot i estan desesperats per mantenir-se al seu lloc, com els
que lluiten desesperadament per arribar-hi. Els que ja han caigut només poden
aprendre a assaborir el plaer de la derrota.
També hi apareix una ciutat, amb més ombres que llums. Aquesta
ciutat és Barcelona, més concretament el carrer del Diluvi. Els personatges que
hi surten són persones que un dia vaig conèixer i d’altres que potser algun dia
coneixeré. I l’època, com no ho puc entendre d’altra manera, és l’actual.
Text i direcció: Llàtzer
Garcia
Repartiment:
Marta Aran
Oriol Casals
Muguet Franc
Laura López
Albert Pérez
Ajudant de direcció: Maria
Casellas
Escenografia i vestuari: Albert
Pascual
Il·luminació: August
Viladomat
Espai sonor: Arcàdia
Producció: Sala
La Planeta (Mithistòrima Produccions S.L.)
Amb el suport de l’ICEC i Temporada Alta 2015
La Pols. Sala Flyhard (2014) i La Villarroel (2015)
El pare s’ha mort. Això és el que ha sentit en Jacob quan ha
despenjat el telèfon. Dos minuts més tard ha oblidat del tot aquesta notícia.
Se n’ha oblidat tan completament que ni tan sols ho ha comunicat a la seva
germana Ruth, amb qui conviu en un pis modest situat al nucli d’una petita però
sorollosa ciutat. Aquest és el principi del llarg dia i mig que va passar des
de la mort del pare fins al seu enterrament. Aquest temps va ser viscut de
diferent manera per les ànimes perdudes que apareixen a la nostra història i
que responen als noms de Ruth, Alba i Jacob.
Text i direcció: Llàtzer
Garcia
Música Original: The New Raemon
Repartiment:
Marta Aran
Laura López
Guillem Motos
Ajudant de direcció: Muguet Franc
Escenografia i vestuari: Marta Soto
Imatge espectacle: Roser Blanch
Disseny il·luminació: Xavi Gardés
Producció executiva: Roser Blanch
Coproducció: Nau Ivanow i FlyHard
Produccions S.L.
La SALAFlyHard compta amb el suport
de:
ICUB-Institut de Cultura de
Barcelona
i el patrocini de Gramona i EdMon Pixels
Escolta la banda sonora de The New Raemon aquí:
La Terra Oblidada. Sala Flyhard (2012) i Sala Atrium (2013)
El pare, que ja fa temps que
està en una cadira de rodes a causa d’una malaltia, ha emmudit.
Els seus fills Marta, Maria i Isaac, amb els que el pare no manté una relació
gaire bona -especialment amb el noi-, el visiten. Volen que torni a parlar i,
sobretot, volen entendre el motiu del seu obstinat silenci. Un silenci que, a
mesura que passen les hores, s’anirà tornant desesperant, obrirà antigues
ferides i farà que la pitjor part dels fills surti a la llum. Un text dur i sec, allunyat de les comèdies que fins ara ha presentat la
companyia Arcàdia.
Text i direcció: Llàtzer Garcia
Repartiment:
Marta Aran
Muguet Franc
Josep Mota
Guillem Motos
Mima Riera
Ajudant de direcció: Javier J. Moyano
Espai Escènic i vestuari: Albert Pascual
Producció: FlyHard Produccions S.L.
Producció executiva: Roser Blanch i Cia. Arcàdia
Producció: FlyHard Produccions S.L.
Producció executiva: Roser Blanch i Cia. Arcàdia
Estrena: 23 de febrer de 2012
Kafka a la ciutat de les mentides. Festival Grec. La Cuina. (2011)
Lloc: Praga. Temps: Avui.
Franz Kafka, per un error de
freqüència d’una mèdium, torna a la vida, i s’adona que la seva obra,
contrariant el seu últim desig, ha estat publicada en la seva totalitat, que la
seva imatge s’utilitza de reclam pels turistes i que el seu llegat literari és
el tresor més preuat de Praga. Terroritzat, prova de fugir. Però Praga, aquella
marona amb urpes, no li ho permet. Comença un nou procés per a K.
Mitjançant un llenguatge més
propi del Cabaret o del Music-Hall, la companyia Arcàdia presenta aquesta
comèdia tenyida de fantasia on hi apareixen literats, escriptors i altres
farsants.
Text i direcció: Llàtzer Garcia
Repartiment:
Júlia Barceló
Laura López
Guillem Motos
David Ortega
Mima Riera
Escenografia i vestuari: Albert Pasqual
Aj. escenografia i vestuari: Marta Aran
Il·luminació: Àngel Puertas
Fotografia: Alba Lajarín
Producció executiva: Marta Aran
Co-producció: Festival Grec’11 i Companyia Arcàdia
Amb el suport de la Nau Ivanow.
Ens hauriem d'haver quedat a casa. Temporada Alta (2010) i Sala Muntaner (2012)
En el cafè-teatre més emblemàtic
de la ciutat, on han debutat les grans personalitats del món de l’espectacle,
però on també actuen els artistes més extravagants i desastrosos, una petita
companyia d’actors joves prepara la presentació d’un ambiciós espectacle. Però
les seves pretensions xoquen amb la modèstia de l’espai i el poc temps que
tenen per fer el muntatge de l’obra: una hora i vint minuts.
Comèdia, de vegades amb aires de
screwball, de vegades més amarga, però sempre amb un ritme frenètic, Ens
hauríem d’haver quedat a casa explica els esdeveniments que precedeixen
l’estrena d’una obra de teatre, plena de delirants i divertits
contratemps, on els personatges descobreixen que el desastre i el
fracàs són els dos inquilins
principals del cafè-teatre i, al capdavall, de les seves vides.
Text i direcció: Llàtzer Garcia
Repartiment:
Marta Aran
Laura López
Guillem Motos
David
Ortega
Mima Riera
Escenografia: Ricard Prat i Coll
Vestuari: Llúcia Bernet
Il·luminació: August Viladomat i Àngel Puertas
Producció: Sala La Planeta / Mithistòrima Produccions s.l.
Coproducció: Temporada Alta 2010 Festival de Tardor de Catalunya
Amb el suport de: Institut Català de les Indústries Culturals,
Diputació de Girona, Ajuntament de Girona, Grup Proscenium i Nau Ivanow.
Vent a les Veles. Premi Marqués de Bradomín. Círculo de Bellas
Artes de Madrid. 2010
Un home vol escriure grans
històries però té un defecte: ha nascut dramaturg. Tot i així visita la
residència dels personatges ficticis, més concretament l'Habitació Blanca, per
fer una proposta als seus habitants: adaptar les seves històries heroiques al
teatre. Els residents de l'Habitació, però, el fan fora: les seves gestes no
són aptes per un espai tant limitat com l'escenari. És clar que, abans de
marxar, el dramaturg s'adona que els personatges dramàtics, fuetejats per uan
estranya epidèmia, han hagut d'abandonar la residència a establir-se a un lloc
terrible: l'Habitació Negra. Aleshores el protagonista decideix anar a
cercar-los, i només una amazona intrèpida li podrà fer de guia.
Text i direcció: Llàtzer Garcia
Repartiment:
Marta Aran
Laura López
Guillem Motos
David Ortega
Pep Ambrós
Francesc Gil
Albert Prat
Ajudant de direcció: Mima Riera
Escenografia: Maria Pons
Vestuari: Llúcia Bernet
Il·luminació: Sergi Torrecilla
Fotografies: Alba Lajarín
Producció executiva: Marta Aran
Producció:
Instituto de la Juventud (Injuve) - Círculo de Bellas Artes - Companyia Arcàdia
Esquivel, una comèdia estereofònica! Nau Ivanow (2010)
Una misteriosa i esfereïdora mà
negra tortura la dolça Emma. L'obliga a crear, contra la seva voluntat, un món
paral·lel, mitjançant l'audició de diferents músiques. L'Emma, però, fa tant de
temps que està seca, que només reaccionarà a aquest mètode dràstic quan
apareguin unes notes musicals delirants i inclassificables, unes notes que
pertanyen al mestre del Lounge i del Pop de l'Era Espacial, Juan Garcia
Esquivel.
Un món paral·lel, habitat per
hedonistes estrambòtics, detectius privats que no volen ser ni detectius ni
privats, exploradors espacials amb esmòquing, joves enamorats que ballen sota
la lluna, cambreres en biquini en una terrassa amb vistes a la Badia d'Acapulco,
Esther Williams, Carmen Miranda i un cowboy interplanetari, obrirà les portes. Però
aquesta llibertat que provoca la música del mestre mexicà també té
conseqüències desagradables...
Text i direcció: Llàtzer Garcia
Repartiment:
Guillem Motos
Marta Aran
Mima Riera
David Ortega
Laura López
Albert Prat
Il·luminació: Martí Torras
Vestuari: Llúcia Bernet
Espai sonor: Berenguer Pou
Vídeo: Josep Pujol
Fotografia: Alba Lajarín Aymamí
Disseny gràfic: Álex D. Capo
Ajudant de direcció: Albert Massanas
Producció executiva: Marta Aran
Producció: Companyia Arcàdia amb el suport de Nau Ivanow.
Cicle de lectures dramatitzades a la Nau Ivanow (2009)
Dilluns, 26 d'octubre.
'Les sense ànima', de Marc Artigau
Director: Llàtzer Garcia
Lectors: Marta Aran, Guillem Motos, David Ortega, Mima Riera,
Eduard Muntada
Dilluns, 23 de novembre.
'Ríanse del hipopótamo' d'Emiliano Pastor
Director: Llàtzer Garcia
Lectors: Guillem Motos,Marta Aran, Laura López, David Ortega,
Míriam Alamany, Pasquale Bávaro i Andrea Portella.
Dilluns, 18 de gener. (2010)
'Peces breus' Textos: Manel Veiga, Marc
Artigau, Llàtzer Garcia, Patricia Font, Àlex D. Capo i Martí Torras
Director: Martí Torras
Lectors: David Ortega, Marta Aran, Guillem Motos, Laura López,
Paula Blanco