Una música lounge...
Tocs cubans i espanyols...
És el rei del Zu Zu Zu. Del Ye yo. Del Ra ra re ri. Síl·labes, relleus, colors...
És terriblement Kitsch. És terriblement sofisticat. És un Kitsch sofisticat.
I toca de tot: pop, tropical, jazz, bossa nova, simfonies... crea els arranjaments futuristes...
La música d’Esquivel ens remet a un món de comoditat i luxe.
És terriblement Kitsch. És terriblement sofisticat. És un Kitsch sofisticat.
I toca de tot: pop, tropical, jazz, bossa nova, simfonies... crea els arranjaments futuristes...
La música d’Esquivel ens remet a un món de comoditat i luxe.
No, sense raó, se l’anomena el pare del Lounge. La música Lounge és la música cocktail, la música que toca la orquestra a les festes que se serveixen canapès, les dones vesteixen amb vestits de nit i els homes amb esmoquin. Música insubstancial i superficial. Música ideada per crear un ambient, però no per ser escoltada.
Però Esquivel també és moltes altres coses. És el músic de l’Era Espacial, la música futurista. I aquesta és la part que més ens interessa. Les seves peces barregen tots els gèneres possibles amb gran estridència i creen un so únic.
Però Esquivel també és moltes altres coses. És el músic de l’Era Espacial, la música futurista. I aquesta és la part que més ens interessa. Les seves peces barregen tots els gèneres possibles amb gran estridència i creen un so únic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada